lectures de la missa del diumenge XII de durant l'any 25 juny 2017

DIUMENGE XII DE DURANT L’ANY

«no tingueu por dels homes»

Lectura del llibre de Jeremies

Digué Jeremies: «Sento com parla la gent, em veig amenaçat de tots costats; diuen: Vosaltres que teniu amb ell un pacte d’amistat, denuncieu-nos-el, perquè el puguem denunciar; seguiu-lo de prop: potser es deixarà enganyar; llavors podrem apoderar-nos-en i venjar-nos d’ell. Però el Senyor em fa costat com un guerrer invencible; per això els qui em persegueixen cauran, no podran apoderar-se de mi, quedaran tan confosos del seu fracàs que ningú no oblidarà mai més la seva vergonya. »Senyor de l’univers que coneixeu a fons els justos, que penetreu tot l’interior dels homes: feu-me veure com feu justícia, ja que és a vós que jo he confiat la meva causa. »Canteu al Senyor, lloeu el Senyor: ell salva la vida del pobre de les mans dels qui volen fer-li mal.»

Jr 20,10-13

Salm Responsorial

R. Escolteu-me, Senyor,
vós que estimeu tant.

Per vós, Déu meu,
he d’aguantar els escarnis,
i abaixo els ulls, avergonyit;
els meus germans em consideren foraster,
em desconeixen els meus familiars.
El zel del vostre temple em consumia,
i he hagut de rebre els insults dels qui m’ultratgen. R

A vós us prego, Senyor,
en aquesta hora propícia;

escolteu-me, Déu meu,
vós que estimeu tant,
vós que sou fidel a salvar els amics.
El vostre amor, Senyor,
vessa bondat, mireu-me, responeu,
vós que estimeu tant. R

Se n’alegraran els humils quan ho vegin;
els qui busquen Déu sincerament diran:
«Tingueu llarga vida.»
El Senyor escolta sempre els desvalguts,
no té abandonats els seus captius.
Que el lloïn el cel i la terra,
els mars i tot el que s’hi mou. R

Sl 68,8-10.14.17.33-35 (R.: 14c)

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, per obra d’un sol home entra el pecat al món, i amb el pecat hi entra també la mort, que s’estengué a tots els homes, donat que tots van pecar. Abans que la Llei fos donada, el pecat ja existia en el món, encara que, mentre no hi ha llei, no consta quina és la pena dels pecats. Així i tot, la mort ja imperava durant tot el temps que va d’Adam fins a Moisès, fins sobre aquells homes que no havien transgredit cap precepte, com ho havia fet Adam. I Adam prefigurava l’home que havia de venir més tard. Però el do no té comparació amb la caiguda, perquè, si tants han mort per haver fallat aquell tot sol, molt més ha abundat la gràcia de Déu i el do generós que s’ha estès a tants per la gràcia d’un sol home, Jesucrist.

Rm 5,12-15

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als seus apòstols: «No tingueu por dels homes. No hi ha cap secret que tard o d’hora no sigui revelat; no hi ha res amagat que tard o d’hora no sigui conegut. Allò que us dic en la fosca digueu-ho a plena llum, allò que us dic a cau d’orella, proclameu-ho des dels terrats. I no tingueu por dels qui maten només el cos però no poden matar l’ànima. Tingueu por més aviat del qui pot perdre a l’infern tant l’ànima com el cos. No venen dos pardals per pocs diners? Doncs ni un d’ells no cau a terra si no ho permet el vostre Pare. Però a vosaltres, Déu us té comptats cada un dels cabells. No tingueu por: valeu més que tots els ocells plegats. A tothom qui em reconegui davant els homes, també jo el reconeixeré davant el meu Pare del cel, però a tothom qui em negui davant els homes, també jo el negaré davant el Pare del cel.»
Mt 10,26-33

"Per l’amor que us té el vostre Pare Déu, valeu molt"

Jeremies predica que acceptar el jou de Babilònia és camí de retorn al Senyor si es reconeix el remei purificador de l’exili. Però els seus compatriotes el tenen per venut als babilonis.
Les «confessions» expressen la tragèdia personal. La darrera (20,7- 18), amarga al principi i desesperançada al final, té al centre un acte de confiança total en Déu:
Senyor, m’has seduït i m’he dei xat seduir. La Paraula es torna dintre meu com un foc devorador: he provat d’apagar-lo i no he pogut.
La dinàmica del paral·lelisme antitètic regeix la comparació entre Crist i Adam.
Als homes ens espera un destí definitiu de Mort o de Vida segons l’a dhesió lliure de cadascú a Adam o a Crist.
La força mortífera del Pecat ha estat vençuda per Crist, a qui devem la possibilitat real de viure alliberats d’aquest poder malèfic.
La gran afirmació és que el do no té comparació amb la falta: ho indi ca sovint amb l’expressió «molt més».
A la 2a part del Discurs de la Missió ens anima Jesús a ser intrèpids anunciadors de l’Evangeli. La triple invitació a «no tenir por» (a l’inici v. 26, al mig v. 28 i cap al final v. 31) emmarca tot el Discurs.
La por és reacció natural davant les dificultats reals que marquen sempre el camí del cristià.
Parlant als enviats com anyells enmig de llops (v. 16-25) els invitava a ser astuts. Ara Jesús ens crida a no tenir por dels qui poden matar el cos però no l’ànima.
A la fi la veritat resplendirà: no hi ha res de secret que no s’hagi de saber.
Per l’amor que el vostre Pare us té, vosaltres valeu més que tots els ocells.

Mn. José Luis Arín

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi	Réquiem de Mozart	Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I	El Messies de Händel II	El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I	La Passió segons sant Mateu II	Messa da Réquiem de Verdi